• Consulta Medicina Natural
  • Consulta Medicina Natural
  • Consulta Medicina Natural

Equilibri Nutricional

 istockphoto_2092452-splashing-raspberries  

És preferible parlar de dieta equilibrada i no de dieta ideal perquè aquesta no existeix. L'alimentació s'ha adaptar a cada persona segons les seves característiques culturals, fisiològiques, i condicions de salut.


Una dieta qeuilibrada hauria de contenir tots els grups d’aliments i les quantitats suficients de nutrients perquè l’organisme pugui realitzar totes les seves funcions (reguladores, plàstiques i energètiques). El seu consum no ha de ser excessiu, doncs conduiria a desequilibris.

 

Si algú vol tenir en compte les diferents tendències dietètiques naturistes, el més probable és que acabi amb més dubtes dels que tenia abans, degut a les contradiccions entre elles:

  •  Els frugívors aconsellen una alimentació a base de fuites, les quals són excloses en gran part pels macrobiòtics, els quals basen la seva dieta en els cereals, que a la vegada són desaconsellats per altres tendències naturistes.
  •  Els vegetalians (vegetarians estrictes) suprimeixen la carn, el peix, tots els làctics i derivats, els ous, la mel i no utilitzen cap producte d’origen animal (sabates, bosses, cinturons..), mentre que els vegetarians no solen tenir problemes en prendre mel o en utilitzar coses o productes del mon animal (con les sabates de cuir) exclouen la carn i el peix, i ocasionalment, els ous. Els Ovolactovegetarians com el seu nom indica prenen productes vegetals, ous i derivats làctics.
  •  Els crudívers, que poden ser vegetarians o omnívors, exclouen tot el que es menja cuit (cereals, llegums, patata) i accepten el que es pot menjar cru (fruita, carn, peix, ous, formatges, fruits secs, verdures), mentre que moltes tendències vegetarianes són partidàries dels aliments cuits.
  •  També hi ha els partidaris d’un mateix àpat amb molts aliments diferents i, per contra, els sheltonians, que prefereixen la dieta dissociada.


Alguns punts en comú

  • La no-desnaturalització dels aliments. Els aliments desnaturalitzats perden els elements substrets (vitamines, minerals, oligoelements, cel·lulosa, etc) i els restants es tornen més difícils de digerir i assimilar. Tampoc s’ha d’afegir res als aliments, ja que els additius químics i sintètics no poden ser metabolitzats correcta i completament, degut a la manca de cadenes metabòliques específiques per a ells. L’organisme ha de crear circuits parametabòlics que produeixen deterioraments i desorganització cel·lular.
  • La moderació alimentària. La reducció quantitativa és essencial en la prevenció de malalties cròniques i la predisposició a una longevitat activa.
  • L’equilibri alimentari. Cap aliment aporta absolutament tot el que és necessari per a la vida i la vitalitat


Principals excessos i insuficiències

  •  L’excés de fruites pot provocar fredor, fatigabilitat, desmineralització i desvitalització.
  • La insuficiència de fruites pot produir un augment de la viscositat humoral i de la fragilitat vascular, ja que les fruites són fuidificants pels seus àcids cítrics, màlics, tartàrics, sòrbics, etc. I protectores vasculars per les seves vitamines P i C.
  •  L’excés de cereals podria provocar una hiperviscositat humoral, fatiga digestiva, dermatosis i refredats.
  •  La insuficiència de cereals condueix a l’aprimament i a la desmineralització per insuficiència energètica i per una assimilació de proteïnes deficitàries.
  •  Els excessos d’ous i formatges provoca un augment del colesterol i dels triglicèrids en la sang i l’ateroma, contribuint a la deficiència hepatorenal i a les malalties articulars.
  •  La insuficiència d’ous i formatges podria provocar hipotonia en general, fragilitat òssia, tendència a l’anèmia, fredor, fatigabilitat, etc.
  •  L’excés de carn produeix, sobretot si es tracta de carns greixoses, ateromes i esgotament hepàtic. Pot afavorir l’hipertensió i l’artrosi.
  •  L’absència de carn no sembla provocar cap alteració si l’alimentació està suficientment proveïda de proteïnes. Excepcionalment, en nens, pot afavorir l’estancament en el seu creixement. Els adults que vulguin deixar de menjar carn quan ho han fet tota la seva vida, val la pena que ho facin d’una manera prudent.
  •  L’excés de varietat en un mateix àpat fa que l’assimilació sigui molt bona però que la digestió pugui resultar dificultosa si la ingesta ha estat, a més, abundant, degut a fermentacions i putrefaccions excessives. Quan més s’associa més s’assimila, però menys es digereix.
  •  La insuficiència de varietat en un mateix àpat fa que la digestió sigui excel·lent, però l’assimilació cel·lular pot resultar defectuosa, produint-se fatigabilitat, tendència anèmica, aprimament important, desvitalització, depressió física o psíquica, etc.

Composició de la dieta


L’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha establert les següents proporcions:

  •  Els hidrats de carboni han d’aportar almenys un 55-60% de l’aport calòric total.
  •  Els greixos no han de superar el 30% de les calories totals ingerides. 
  •  Les proteïnes han de suposar el 15% restant de la dieta. 

La dieta de les societats més desenvolupades no compleixen aquestes proporcions, essent l’aportació de greixos i proteïnes molt major del què hauria. Es recomana reduir la ingesta de greixos saturats pels poliinsaturats i els monoinsaturats que es troben en el peix i els vegetals.

  •  Seguint els percentatges esmentats, els sucres no han de suposar més del 10% dins del consum dels carbohidrats, reduint el sucre refinat i augmentant la ingesta de fruites, vegetals i grans complets de cereal.
  •  La ingesta de greixos no ha de superar el 30% i d’aquest, menys del 10% ha de ser greixos saturats. Cal intentar consumir greixos monoinsaturats. 
  •  L’aportació de proteïnes animals hauria de provenir de les aus i els peixos en detriment de les carns vermelles i greixoses. 
  •  La fibra vegetal ha d’aportar almenys 22 gr/dia. D’aquestes, el 50% hauria de correspondre a fibra soluble. 
  •  Cal evitar l’excés en el consum de sal, com d’aliments processats i conserves de menjar preparats. 
  •  Es recomana prendre en moderació begudes alcohòliques i cafè, així com evitar les begudes industrialitzades. 
  •  És evident que l’origen de l’aliment és molt important. Hi ha un capítol sencer en el que parlarem dels aliments ecològics.

La compatibilitat dels aliments

Hi ha aliments que harmonitzen bé amb uns i són incompatibles amb altres. Una vegada més, la infinitat d’estudis que s’han fet al respecte, arriben a conclusions diferents, a vegades contradictòries.

Les incompatibilitats es redueixen moltíssim si no es beu en els àpats o bé si un dels aliments incompatibles s’ingereix en ben poca quantitat. Cal recordar que la bona digestió i l’assimilació dels aliments és molt personal i que depèn de molts altres factors, emocionals, culturals, socials, físics, etc.

La digestió dels hidrats de carboni s’inicia mercès a un ferment present en la saliva que només veu desenvolupar completament la seva acció si hi ha un medi predominantment alcalí en la boca en aquells moments. Si una persona mescla abundantment en un mateix àpat aliments rics en midó (polisacàrids), com el pa o les patates, amb fruites àcides, es crearà en la boca un medi àcid que dificultarà les funcions del ferment de la saliva, impedint total o parcialment un inici correcte dels carbohidrats en la boca. Aquests arribaran a l’estómac sense que s’hagi iniciat la seva digestió i com allí no trobaran cap ferment per a fer-la, arribaran al budell prim massa “sencers” com per poder ser digerits correctament, sobrevenint llavors processos de fermentació i gasos.

La digestió de les proteïnes (abundants en la carn, el peix, els ous, els làctics i els llegums) depèn, en canvi, de l’acció de la pepsina, segregada en l’estómac. La pepsina només actua plenament en un medi àcid, pel que les proteïnes veuran dificultada la seva digestió si s’ingereixen a la vegada que grans quantitats d’hidrats de carboni.

Un àpat de prova amb una sopa i filet de vaca amb patates, va romandre a l'estómac durant 3 hores. El mateix àpat amb sucre, va romandre 5 hores. El sucre, com els àcids, té un notable efecte inhibidor sobre el flux de suc gàstric i sobre la motilitat gàstrica.


CiCicles Naturals de l’organisme: 

  •  Fases d’apropiació: de les 14 a les 22h, comprèn les fases d’ingesta i el procés de la digestió
  •  Fases d’assimilació: de les 22 a les 6h, en aquest període s’absorbeixen, s’amagatzemen, es distribueixen i s’utilitzen els aliments ingerits en la primera fase.
  •  Fase d’eliminació: de les 6 a les 14h. Comprèn l’eliminació cap a l’exterior de les desfetes corporals (resultant de l’activitat metabòlica) i les restes d’aliments

Les dues primeres fases són anabòliques i la tercera catabòlica.

El temps pot variar al voltant de 2 hores en funció del lloc i de la persona.

 

 

POSSIBLES COMPATIBILITATS DELS ALIMENTS

Proteïnes






NO

Midons

Vegetals 

Llegums, fruits secs




NO

Animals 

Carn, peix, ous, làctics 

Cereals

Verdures feculentes

(patata, pastanaga, iuca, moniato, xirivia, pastanaga)

Reposteria

SI


SI

Verdures no feculentes

Api, albergínia, bròquil, carabassó, carabassa, col, coliflor, endívia, enciam,

escarola, espàrrec, nap, pebrot


Fruites dolces




NO

Fruites àcides

Caqui, xirimoia, figa, plàtan, raïm, síndria, meló, dàtil

Gerd, maduixa, kiwi, llimona, mandarina, taronja, aranges, pinya, nespra

SI


SI

Fuites subàcides

Albercoc, cirera, mango, poma, pera, préssec, codony, mora, nectarina, papaia